T’apropem la terminologia i les expressions del sector elèctric, del mercat de l’energia i de la sostenibilitat en general.

 

A

AGREGADOR DE LA DEMANDA

Empresa que agrupa diversos usuaris (individuals, d’autoconsum, empreses, indústries, punts de recàrrega de vehicle elèctric o qualsevol combinació d’aquests) i que gestiona molts punts de consum elèctric per tal d’oferir estalvi als seus clients, i de prestar serveis al sistema elèctric. El seu objectiu és la cooperació entre el consum, la distribució, el transport i la generació d’energia.

L’avantatge és que integra un gran nombre de recursos energètics distribuïts al sistema energètic, facilitant l’operació de la xarxa elèctrica a un menor preu, d’una manera més sostenible i potencialment més segura. Per això també se l’anomena sistema de gestió de la demanda.

Implica el compromís dels usuaris de permetre mecanismes per disminuir el consum d’energia. Per exemple, els comerços poden regular l’aire condicionat en funció de l’afluència quan estiguin oberts al públic, a la indústria es poden aturar sistemes de climatització a determinats moments sense afectar el seu rendiment o als habitatges es poden apagar els electrodomèstics quan no es facin servir, sense que l’usuari perdi confort. En tots els casos els clients han signat un contracte i reben compensació per aquestes disminucions puntuals i innòcues de flux elèctric.

L’agregador ofereix un augment o una reducció de la demanda per facilitar que la producció elèctrica sempre sigui igual al consum, participant en uns mercats secundaris d’ajustament als quals només hi tindrien accés els generadors d’energia.

L’abril de 2018 va néixer la primera associació espanyola d’agregació de la demanda, Entra, Associació Espanyola per a l’Agregació i la Flexibilitat, integrada per PEUSA, Bassols, Cuerva, Estabanell Energia, OlivoEnergy, Factor Energia i Siemens.

B

BIOGÀS

Gas combustible format essencialment per metà i diòxid de carboni (CO₂) i obtingut per digestió anaeròbia de residus orgànics, com ara fangs de depuradores d’aigua, residus d’escorxadors, matèria orgànica separada selectivament del consum urbà, purins, fems, etc. És l’única energia renovable que es pot utilitzar per a qualsevol de les grans aplicacions energètiques: elèctrica, tèrmica o com a carburant. El seu gran avantatge és que es pot utilitzar per obtenir calor i electricitat, a més d’obtenir-se a partir de residus que altrament tindrien com a destí un dipòsit controlat.

C

COMUNITATS ENERGÈTIQUES LOCALS 

Aquesta figura no està reconeguda oficialment per la legislació de l’Estat espanyol i la Unió Europea està en procés de reconèixer-la. Són entitats jurídiques de participació voluntària, integrades per cooperatives, associacions, organitzacions sense ànim de lucre, empreses i administracions locals, autonòmiques o nacionals. El seu propòsit és generar energia (bàsicament procedent de fonts renovables), gestionar la seva distribució, consum, agregació, emmagatzemament, així com prestar serveis de recàrrega per a vehicles elèctrics, entre d’altres serveis energètics.

Per tant, el seu objectiu social principal és oferir beneficis energètics, vinculats directament a un impacte positiu ambiental, social i econòmic per als seus integrants.

Coneixes la nostra política d’impacte social?

D

DESCARBONITZACIÓ DEL MODEL ENERGÈTIC

Reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) que són resultat d’un model econòmic basat en combustibles fòssils com ara el carbó i el petroli. La descarbonització s’assoleix al reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant l’ús d’energies 100% renovables com són la solar, la hidràulica i l’eòlica. Aquest procés forma part del concepte de transició energètica.

La Unió Europea fixa l’any 2050 com a data per a la total descarbonització del sistema energètic, per tant, l’any a partir del qual s’han de produir zero emissions de gasos d’efecte hivernacle, per mitigar el canvi climàtic.

E

EFECTE HIVERNACLE

Fenomen natural de l’atmosfera sense el qual la vida a la Terra tal com la coneixem no seria possible. Consisteix en què l’atmosfera permet que un planeta s’escalfi a partir de l’entrada de radiació solar visible, però dificulta que el planeta emeti calor. Sense aquest efecte hivernacle natural, la temperatura d’equilibri de la Terra seria d’uns -18°C, si bé la seva temperatura mitjana és d’uns 14 °C. L’efecte hivernacle natural de la Terra fa possible la vida tal com la coneixem. Ara bé, una altra cosa és l’escalfament global, resultat de la crema de combustibles fòssils i la desforestació.

Part de la radiació solar que arriba a l’atmosfera terrestre es reflecteix i una altra part s’absorbeix. Això fa que s’escalfi la superfície i que part d’aquesta calor es transformi en radiació, però a longituds d’ona més grans que les de la radiació solar original. Part d’aquesta radiació infraroja torna a l’espai, però una altra escalfa l’atmosfera i, com a conseqüència, reescalfa la superfície terrestre. D’aquesta manera, s’impedeix que part d’aquesta radiació escapi de la terra, tot contribuint a fer que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui apta per a la vida.

El problema actual és que els gasos naturals amb efecte hivernacle han augmentat i, a més, s’han emès gasos amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. Aquests gasos contribueixen a retenir calor i a mantenir el planeta 30 °C més calent que si aquesta capa no existís.

F

FOTOVOLTAICA

Font d’energia obtinguda directament de la radiació del sol i que s’utilitza per produir electricitat. Per tant, és d’origen 100% renovable. L’energia solar fotovoltaica es fa servir per generar electricitat que es distribueix a gran abast mitjançant la xarxa, si bé també pot alimentar aplicacions i aparells autònoms, així com proveir habitatges aïllats mitjançant instal·lacions d’autoconsum. Pel que fa a capacitat instal·lada, és la tercera font d’energia renovable després de la hidroelèctrica i l’eòlica.

G

GARANTIES D’ORIGEN

Acreditació sobre el punt de partida de fonts renovables o de cogeneració d’alta eficiència d’una determinada electricitat. Aquest sistema es posa en marxa l’any 2007 amb l’objectiu d’aportar informació als usuaris per tal que coneguin amb detall la procedència de l’energia que consumeixen i el seu impacte ambiental.

La certificació de l’origen de l’electricitat la proporciona la CNMC (Comissió Nacional del Mercat i la Competència) a les empreses productores d’energia renovable, que els poden compartir amb les companyies comercialitzadores.

H

HIBRIDACIÓ

Procés que suposa combinar dues fonts d’energia o dues tecnologies energètiques diferents (de manera seqüencial o simultània), amb l’objectiu de proporcionar una solució a l’abastament energètic de qualitat per a les persones. A més, busca millorar la competitivitat energètica i assolir el màxim nivell d’eficiència en l’ús dels recursos utilitzats.

Hi ha dos tipus d’hibridació:

  • La que combina diverses fonts d’energia, per exemple biomassa sòlida i energia solar.
  • La que combina diverses tecnologies energètiques alimentades amb la mateixa font d’energia, com ara una caldera de condensació amb bomba de calor, ambdues alimentades amb energia solar.
I

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

Conjunt de circuits elèctrics que té com a objectiu dotar d’energia elèctrica edificis, instal·lacions i espais. Inclou els equips necessaris per garantir-ne un correcte funcionament i la interconnexió entre els aparells que s’hi connecten. Es pot classificar segons l’ús i segons la tensió:

Segons l’ús que es dona a l’energia, podem parlar de les següents instal·lacions:

  • Generadores. La xarxa elèctrica transporta l’energia des de les instal·lacions generadores d’energia elèctrica cap als punts de consum. Poden ser aèries, amb els conductors instal·lats sobre suports, o subterrànies, amb els conductors instal·lats en rases i galeries.
  • Transformadores. Aquesta infraestructura converteix el corrent en energia elèctrica amb característiques diferents. Un exemple en són les subestacions i centres de transformació en què es redueix la tensió des de les tensions de transport (132-400 kV) a tensions més segures per al seu consum.
  • Receptores. Es troben a la majoria d’habitatges i indústries. La seva funció principal és transformar l’energia elèctrica en altres tipus d’energia.
  • Per emmagatzemar l’energia excedent. Ja que el moment en què bufa el vent o l’escalfor del sol és molt intensa no té per què coincidir necessàriament amb les necessitats de consum, calen instal·lacions d’emmagatzematge per modular la xarxa. La seva activitat s’ha desenvolupat a gran escala gràcies a les energies renovables.

Segons la tensió que suporten:

  • Alta tensió. Són aquelles en què la diferència de potencial màxima entre dos conductors és superior a 1.000 Volt (1 kV). Són instal·lacions de gran potència en les quals és necessari disminuir les pèrdues per efecte Joule (escalfament dels conductors). De vegades s’empren instal·lacions d’alta tensió amb baixes potències per aprofitar els efectes del camp elèctric, com per exemple en els rètols amb llums de neó.
  • Baixa tensió. Són les més freqüents i són aquelles en què la diferència de potencial màxima entre dos conductors és inferior a 1.000 Volts (1 kV), però superior a 24 Volt.
  • Molt baixa tensió. Són pròpies en casos de necessitar baixa potència o bé una gran seguretat. La diferència de potencial màxima entre dos conductors és inferior a <50 Volt.
J

JULE

Unitat de mesura de l’energia, el treball i l’escalfament. Es defineix com la quantitat de treball realitzat per una força constant d’un Newton en un metre de longitud en la mateixa direcció de la força. També es pot definir com el treball que cal per produir un Watt de potència durant un segon de temps.

El Jule adopta el seu nom del físic anglès James Prescott Joule.

K

KILOWATT

Unitat de potència equivalent a 1.000 Watt. El Watt és la quantitat d’energia en joules que es converteix, consumeix o dissipa en un segon. Com a mesura, s’adopta a partir de l’any 1889, a partir del seu reconeixement internacional al 2n Congrés de la British Association for the Advancement of Science.  S’incorpora al Sistema Internacional d’Unitats l’any 1948, a la9a Conferència General de Pesos i Mesures. Pren el seu nom de l’enginyer escocès James Watt, que va contribuir a desenvolupar la màquina de vapor a l’inici de la Revolució Industrial.

L

LECTURA ESTIMADA DEL CONSUM ELÈCTRIC

Càlcul del consum elèctric d’un usuari fet per la companyia distribuïdora d’electricitat en el cas que no pugui disposar de les dades reals obtingudes a partir de la lectura real d’un comptador. Per tant, és una aproximació i es realitza en funció del consum realitzat l’any anterior en el mateix període de temps.

La legislació permet que les empreses distribuïdores facin un màxim de dues lectures estimades abans d’obtenir-ne una de real. A partir d’aquestes dues estimacions, les distribuïdores tenen l’obligació d’obtenir almenys una lectura real de tots els subministraments d’energia de baixa tensió directament des dels comptadors.

Així mateix, les distribuïdores tenen l’obligació de deixar avisos als habitatges tot indicant les formes de contacte a disposició dels usuaris per facilitar les lectures reals de consum. D’aquesta manera s’eviten sorpreses per acumulació de consum no previst i, com a conseqüència, s’evita rebre factures més elevades de l’habitual. Ara bé, si no es pot facilitar la lectura, la companyia distribuïdora pot calcular el consum i estimar-lo d’acord amb la llei vigent previst a la Resolució de 14 de maig 2009 de la Direcció General de Política Energètica i Mines.

M

MERCATS LOCALS D’ENERGIA

Sistema que permet als usuaris d’autoconsum elèctric posar-se d’acord de forma individual per comprar i vendre excedents d’electricitat, tot pactant sense intermediaris i de manera personal i acordant-ne el preu. Actualment el mercat energètic permet abocar l’energia excedent a la xarxa de forma anònima, però no contempla tractar directament amb l’usuari comprador ni establir un preu.

Un cas pioner a Catalunya que contempla la creació d’un mercat local d’energia és Smart Rural Grid, una xarxa intel·ligent que permetrà als usuaris de 27 masos disseminats de Vallfogona de Ripollès gestionar l’energia elèctrica produïda amb plaques solars i compartir els excedents en aquesta mateixa illa energètica. El  projecte compta amb inversió de la Unió Europea, Estabanell Energia, el CITCEA-UPC (centre de transferència de tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya), la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC) i les empreses alemanyes Kisters i SWR, la irlandesa CGA i el centre de recerca noruec Smart Innovation Østfold.

Al marge d’aquest projecte europeu, la gestió d’illes energètiques on els usuaris es converteixen en productors amb capacitat de decisió no està permesa a l’Estat espanyol.

N

NEUTRALITAT EN EMISSIONS DE CO₂

Garantia que ofereix una activitat empresarial o esdeveniment en virtut de la qual la seva emissió de CO₂ és nul·la, gràcies a que consumeix font energètiques d’origen 100% renovable i a la seva eficiència. A més, també és el mecanisme mitjançant el qual una activitat pública o esdeveniment calcula y compensa la pròpia emissió de CO₂. La compensació acostuma a suposar una acció amb impacte medi ambiental favorable i no necessàriament té lloc al mateix entorn geogràfic on es produeix l’activitat o esdeveniment emissor.

Per exemple, a mitjan 2019 la multinacional Google ha garantit la seva neutralitat en emissions de CO₂ i ha explicat que compensa el 100% del seu consum comprant els mateixos kWh d’energia però procedents de fonts renovables i, a continuació, els agrega a xarxes públiques com ara Renewable Energy Buyers Alliance o Re-Source_EU. Una altra companyia de gran impacte que compensa les seves emissions de diòxid de carboni és l’alemanya Bosch.

O

OPTIMITZAR LA CONTRACTACIÓ ELÈCTRICA

Millorar la contractació de tarifes de consum d’energia elèctrica amb l’objectiu de reduir la despesa econòmica en el subministrament. Requereix estudiar les tarifes i potències contractades de cada punt de subministrament durant un període més o menys llarg de temps (com ara un any) per tal de fer seguiment dels patrons de consum. I, a partir d’aquí, poder fer una proposta de mesures com ara: canviar la tarifa amb ajust de potència, contractar la discriminació horària en tarifes d’enllumenat públic, reduir la potència contractada.

Des de PEUSA proposem mesures d’optimització i estalvi als nostres usuaris mitjançant l’informe personalitzat Energia Activa. Per sol·licitar-lo, sisplau valideu aquesta petició de l’informe Energia Activa.

P

POTÈNCIA ELÈCTRICA

Quantitat d’energia lliurada o absorbida per un element en un temps determinat, que es mesura mitjançant el watt. En el moment en què el flux elèctric circula per un circuit, transfereix energia mitjançant un treball mecànic o termodinàmic. Les infraestructures converteixen l’energia elèctrica en escalfor, llum, moviment, so o processos químics. L’electricitat es pot produir mecànica o químicament mitjançant la generació d’energia elèctrica i també a través de la transformació de la llum en cèl·lules fotoelèctriques. A més, es pot emmagatzemar químicament fent ús de bateries.

 

PLACA SOLAR

Dispositiu que capta l’energia que emet la radiació solar i la converteix en energia elèctrica per al seu posterior aprofitament. Quan fem referència a una placa solar hi incloem els col·lectors solars (útils per produir aigua calenta domèstica) i els panells fotovoltaics (emprats per generar electricitat mitjançant energia solar fotovoltaica).

Q

QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA

Resultat  de calcular el  consum  energètic  necessari  per  satisfer  la demanda  d’energia dels integrants  d’un edifici, en  condicions  normals  de  funcionament  i  ocupació.  Classifica  els edificis dins d’una escala de set lletres: la lletra A correspon a l’immoble més eficient i la G, al que ho és menys, segons el consum d’energia i les emissions de CO₂ comparades amb un edifici base de tipologia i localització similars.

Els aspectes que es tenen en compte per a calcular la qualificació són la normativa constructiva aplicable i la realitat climàtica de la zona on s’ubica l’edifici.

R

REGASIFICACIÓ

És una de les fases de la cadena del gas, que contempla les etapes per les quals passa el gas natural des que s’extrau d’un jaciment, fins que arriba a l’usuari final. Consisteix en retornar el gas natural liquat al seu estat natural gasós, un cop s’ha transportat. Aquest canvi d’estat és degut a que facilita el transport, ja que el gas natural liquat està a una temperatura d’entre -166°C i -157°C sota zero i té un volum 600 vegades menor que en estat gasós.

La regasificació es du a terme des d’infraestructures específiques mitjançant un procediment físic que suposa emmagatzemar el gas liquat en tancs vaporitzadors amb aigua marina. Així s’aconsegueix augmentar-ne la temperatura fins a fer-lo passar de nou a l’estat gasós. A continuació, s’injecta a la xarxa de distribució que el remet al consumidor final.

S

SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA

L’equilibri que s’assoleix en 3 elements essencials: seguretat energètica, equitat social i mitigació de l’impacte en el medi ambient, segons una definició del World Energy Council, amb el benentès que sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic que defineix la relació entre societat i medi ambient. La sostenibilitat energètica requereix un equilibri entre el sector públic i privat, en la gestió dels recursos naturals, l’economia, la normativa vigent, les necessitats medi ambientals i la sensibilització i el comportament social.

T

TARIFA ELÈCTRICA

Preu que paga el consumidor final per disposar d’electricitat. La xifra ve determinada per part de l’empresa distribuïdora i busca ajustar-se a les diferents necessitats de les persones. Per això, les companyies acostumen a oferir tarifes diürnes, nocturnes, amb discriminació horària, per a empreses, per a grans indústries, etc. Així mateix, sovint es pot escollir també modalitat de pagament.

Coneix els productes que t’oferim des de PEUSA

U

UNITAT ENERGÈTICA

Mecanisme per quantificar energia. Per a l’energia elèctrica s’utilitza com a unitat de producció el Kilowatt per hora (kWh), definit com el treball realitzat durant 1 hora per una màquina que té una potència d’1 Kilowatt. També es pot definir com l’energia consumida per una bombeta de 40 watts encesa 25 hores.

La seva equivalència amb la unitat del Sistema Internacional d’Unitats és la següent:

  • 1 kWh = 3,6 x 106 Joules o 3,6 milions de Joules

Per poder avaluar la qualitat energètica de les diferents fonts d’energia s’estableixen unes unitats basades en el seu poder calorífic. Les més utilitzades en economia energètica són kcal / kg, tec i tep.

  • kcal / kg aplicada a un combustible ens indica el nombre de quilocalories que obtindríem en la combustió d’1 kg d’aquest combustible.

1 kcal = 4,186 x 103 Joule

  • tec: tona equivalent de carbó. Representa l’energia alliberada per la combustió d’1 tona de carbó.

1 tec = 29,3 x 109 Joule

  • tep: tona equivalent de petroli. Equival a l’energia alliberada en la combustió d’1 tona de cru de petroli.

1 tep = 41,84 x 109 Joule

La relació entre aquestes unitats és: 1 tep = 1,428 tec

Segons el Sistema Internacional d’Unitats, la unitat de treball i d’energia és el Joule, que es defineix com el treball realitzat per la força d’1 newton quan desplaça el seu punt d’aplicació 1 metre.

V

VOLTATGE

Tensió elèctrica expressada en volts. És una magnitud elèctrica fonamental juntament amb la intensitat, la resistència, l’energia i la potència.

W

WATT

Unitat de mesura de qualsevol potència, ja sigui elèctrica, mecànica, magnètica, acústica o qualsevol altra, inclosa al Sistema Internacional d’Unitats. El seu símbol és W i equival a 1 Joule per segon. Com que és una unitat petita, s’acostuma a expressar en Kilo Watts (kW).

X

XARXA ELÈCTRICA

Sistema integrat per generadors elèctrics, transformadors, línies de transmissió i línies de distribució que s’utilitza per fer arribar l’energia elèctrica als  usuaris finals. Per evitar la caiguda de tensió en les línies es fan servir tipus de tensions diferents. Així, l’alta tensió s’empra per cobrir distàncies llargues i grans potències. La tensió que s’ofereix a les persones en habitatges estàndards es redueix i això es fa mitjançant transformadors elèctrics.

Z

ZERO EMISSIONS

Expressió utilitzada per a vehicles que no desprenen gasos ni substàncies contaminants en funcionar mitjançant propulsió. Els elements perjudicials per a la salut i l’ambient inclouen partícules fines (sutge), hidrocarburs, monòxid de carboni, ozó, plom i diversos òxids de nitrogen. Encara que no són considerats com emissions contaminants per part de la Junta de Recursos de l’Aire de Califòrnia (CARB) ni de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA), l’ús més recent del terme també inclou compostos orgànics volàtils, diversos tòxics de l’aire i contaminants globals com ara el diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle.

El vehicle elèctric és clau en la mobilitat d’emissions zero, com també ho són  els vehicles de propulsió humana com ara les bicicletes i els cotxes d’hidrogen impulsats per pila de combustible, per exemple.

Si no et vols perdre les últimes notícies…