Un conjunt de tradicions recuperades de la ciutat de la Seu d’Urgell fan de fil conductor del llibre Històries de la Seu, d’Elvira Farràs, publicat per Edicions Salòria. Hi destaca especialment el Ball Cerdà, que aquesta professora d’història apassionada dels costums i les tradicions va ajudar a tornar a introduir com a part rellevant de la celebració del dia de Sant Sebastià, per la festa major. Al pròleg del llibre, signat per la Germandat de Sant Sebastià de la Seu, es pot llegir que “avui no podríem parlar del Ball Cerdà o del Carnaval, amb la seva Estudiantina, sense bona part de les seves apreciacions, moltes rememorades en alguns dels articles que podeu llegir en aquest llibre”. Gràcies a la tasca de l’Elvira Farràs, la dansa va ser reconeguda com “el ball més viu dels Països Catalans” i distingida com a llegat històric. Per això, diversos esbarts d’arreu de Catalunya visiten la Seu per acompanyar l’esdeveniment.
El Ball Cerdà es rememora al llibre com la gran il·lusió dels més joves de la Seu. El vestuari, el recorregut per diversos carrers i el seu valor, el seu significat original, les parelles que es creaven cada vegada… descriuen el que l’Elvira Farràs qualifica de la columna vertebral de la festa. El ball fa més de 200 anys que es balla, si bé ha anat evolucionant i durant una època només el van interpretar els dansaires infantils.
El llibre l’integren 40 articles i són el total dels que Elvira Farràs va redactar per incloure al programa del dia de Sant Sebastià, així com d’altres publicats a la revista ‘Església d’Urgell’, a la publicació ‘Pirineu Actual’, a ‘Parlem de l’Hospital’ i també a ‘Cadí Pedraforca’. El text traspua proximitat, està escrit de manera molt curosa i propera i posa en evidència la personalitat afable i comunicadora de la seva autora.
Elvira Farràs va ser una estudiosa i divulgadora de la història més recent de la Seu i, en concret, d’anècdotes i vida popular i festiva. Per això, és reconeguda com a una transmissora del folklore, de les celebracions autòctones i de la tradició oral, per exemple, gràcies a la seva recuperació de refranys de molts tipus, dites populars, relats i cançons. La seva tasca està molt vinculada a l’ensenyament, ja que va ser professora d’història a l’Institut de la Seu. Va ser la primera catalana en obtenir la llicenciatura en Pedagogia, que va haver de cursar a Madrid perquè a Barcelona no s’oferia, ciutat on prèviament va estudiar Filosofia i lletres.
El llibre l’integren 40 articles i són el total dels que Elvira Farràs va redactar per incloure al programa del dia de Sant Sebastià, a banda d’altres publicacions.