El rendiment de les plaques fotovoltaiques en dies de núvol i pluja és una de les qüestions que ens demanen més sovint els nostres clients quan plantegem projectes d’autoconsum elèctric. I és una pregunta que cal fer-se: si bé els dies d’insolació són freqüents a les nostres latituds, cal tenir molt en compte les èpoques en què el sol llueix amb poca intensitat, dies molt ennuvolats, de pluja o neu. Les plaques fotovoltaiques segueixen generant energia en dies amb aquestes condicions meteorològiques, si bé entre un 10 i un 25% del seu rendiment habitual. I l’explicació és que en el procés de generació d’electricitat, els panells fotovoltaics capturen l’energia de la seva llum, i no de l’escalfor del sol.
En el procés de generació d’electricitat, els panells fotovoltaics capturen l’energia de la llum del sol i no pas la de la seva escalfor.
La quantitat d’energia que es produeix des de plaques solars en dies plujosos o encapotats està directament relacionada amb dos factors: la tecnologia dels panells i l’espessor dels núvols. Pel que fa a la tecnologia, els mòduls o plaques estan formats per nombroses cel·les (també anomenades cèl·lules) fotovoltaiques que converteixen la llum que hi incideix en electricitat mitjançant l’efecte fotoelèctric. La seva efectivitat és més gran quant més grans són els vidres, però també el seu pes, gruix i cost de fabricació. Des de PEUSA optem per un model de plaques de tipus policristal·lí, que aporta efectivitat i que té una gran optimització.
En dies de boira i de núvols poc espessos però baixos, les plaques fotovoltaiques segueixen treballant aproximadament a un 60% de la seva capacitat total. Són dies en què la radiació solar és molt difosa i la temperatura ambient es redueix de manera significativa i, encara que sembli contradictori, les plaques solars milloren la seva eficiència. L’optimització del rendiment depèn en gran mesura de la seva naturalesa i les seves condicions de fabricació. A més, la pluja ajuda a eliminar la pols, la sorra o brutícia acumulada a la superfície dels panells.
Com a curiositat, l’origen d’aquestes estructures se situa a la indústria aeroespacial i s’han convertit en el mitjà més fiable per subministrar energia elèctrica a un satèl·lit o a una sonda en òrbita interior del sistema solar, gràcies a la major radiació sense el filtre de l’atmosfera.
L’eficiència, la clau de tot plegat
Hi ha dos aspectes que van a favor de l’energia solar en dies ennuvolats:
- Els panells solars són cada vegada més eficients.
- Els preus de l’energia solar segueixen baixant i fent més assequible instal·lar un sistema per captar més energia en localitzacions amb poca radiació solar directa.
Parlem d’alta eficiència en panells solars a partir d’un 19%. La majoria de fabricants ofereixen percentatges d’entre un 15% i 22% en els millors casos. I cal tenir en compte que el rècord d’eficiència en la conversió d’energia solar en electricitat està establert al voltant d’un 24%.
Molts dels nous desenvolupaments de la tecnologia fotovoltaica estan pensats fonamentalment per maximitzar l’eficiència de les plaques solars. No en va, consumidors i professionals del sector de l’energia fotovoltaica solen assenyalar aquesta qualitat com el criteri més important -si bé no l’únic- a l’hora d’establir la qualitat d’un panell solar.
Però en què consisteix exactament l’eficiència? I com es mesura? Explicat de manera simple, el rendiment o l’eficiència d’un panell solar descriu quin percentatge de la llum solar que hi incideix es converteix realment en electricitat. Lògicament, com més gran sigui aquest percentatge, més elevada serà la quantitat d’electricitat generada per la placa (expressada en kWh) i, per tant, més gran serà el seu rendiment, que és el que a la fi ens interessa de cara a l’estalvi en la factura de la llum.
Excedents de producció
La possibilitat de consumir els excedents de producció de la pròpia instal·lació d’autoconsum és una alternativa viable, sempre que disposem d’un sistema per emmagatzemar-la. Això ens permet seguir consumint energia generada des de la pròpia instal·lació d’autoconsum elèctric en dies de menor producció per qüestions alienes a la infraestructura.
A més, la primera quinzena de novembre de 2019 s’ha fet públic que la regulació i compensació dels excedents energètics resultat de producció d’autoconsum entrarà en vigor en breu. Sigui com sigui, haurà de ser efectiu abans del 31 de desembre de 2019. El primer pas és que el Ministeri de Transició Ecològica aprovi el Procediment de REE (Red Eléctrica de España) que regula els preus dels excedents i, a continuació, la CNMC (Comissió Nacional de Mercats de la Competència) aprovi el document que estableix el format dels fitxers d’intercanvi d’informació entre Comunitats Autònomes i distribuïdores.
La compensació s’explica de la següent manera:
En aquest cas, l’usuari consumeix l’energia que produeix la seva instal·lació d’autoconsum i, si no en té prou, pot comprar energia de la xarxa. En cas contrari, si no consumeix el 100% de l’energia que genera, l’excedent es pot injectar a la xarxa i, per tant, la factura emesa per la comercialitzadora compensarà el cost de l’energia comprada a la xarxa amb l’energia excedentària. El valor de l’energia excedent es calcula segons el preu mitjà de mercat horari (per a consumidors PVPC) o a el preu acordat amb la comercialitzadora. Més informació a la informació sobre autoconsum de l’IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia), organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Si no et vols perdre les últimes notícies…
