Preveure les riuades que incideixen en la generació d’energia elèctrica renovable, els temporals de vent i la neu humida que poden afectar les torres elèctriques, les onades de calor, les nevades intenses o les tempestes sobtades forma part de la feina de l’Alfred Rodríguez Picó. Des de fa 5 anys, aquest meteoròleg vocacional compagina la seva tasca de divulgació sobre el clima amb la de proveir serveis a mida de previsió meteorològica per a empreses i administracions molt diverses. Des de PEUSA comptem amb aquest servei de predicció des que l’Alfred va obrir la persiana, ja que ens permet conèixer l’evolució dels fenòmens meteorològics, directament implicats en la nostra capacitat de produir energia 100% verda. A més, disposar d’una predicció sobre les necessitats de consum per part de les persones és essencial per a nosaltres.
Conèixer les pluges, els vents i l’oscil·lació de les temperatures ens permet preveure i proveir un servei més ajustat. Aquest és un dels serveis que aporta l’Alfred Rodríguez Picó, amb informes a la carta “a un mes vista i setmana per setmana”, segons explica. A banda, el funcionament del mercat de l’energia obliga a les empreses subministradores a comunicar el volum d’energia que carregarem diàriament a la xarxa. Per això, disposar de dades rigoroses i fiables sobre aspectes que influeixen la nostra capacitat de subministrament és essencial. I aquí el servei d’intel·ligència artificial que proveeix recentment és també una gran innovació: “podem generar sistemes d’alertes que ens permeten preveure les puntes de demanda energètica per part dels consumidors”.
El servei que proveeix l’Alfred Rodríguez Picó a PEUSA ens permet conèixer les pluges, els vents i l’oscil·lació de les temperatures ens permet preveure i proveir un servei més ajustat
La intensa nevada de fa dos anys a l’Alt Urgell i part d’Andorra és un dels fenòmens severs que l’Alfred Rodríguez Picó apunta amb una certa alarma vinculada al canvi climàtic. “Va ser molt localitzat, però va afectar de manera molt seriosa, i sempre insisteixo que els propers 10 anys aquests esdeveniments seran més freqüents i més intensos”.
El Pirineu, un escenari a tenir en compte
Si bé defuig plantejaments alarmistes, el cert és que les previsions que fa per al Pirineu els propers anys s’han de prendre seriosament i actuar, afirma. “Estem tenint evidències i aquest estiu de 2021 tenim un munt d’exemples al Canadà, Alemanya, Finlàndia, Turquia, Rússia… Hem de prendre consciència, no adormir-nos, actuar i adaptar-nos i això vol dir canviar alguns hàbits”.
Al Pirineu, els pronòstics entre 2021 i 2030 apunten precipitacions més intenses, fortes nevades, entrades d’aire càlid i més vent. Les precipitacions, la neu serà protagonista amb anades i vingudes sorprenents. “Encara que sembli una paradoxa, alguns hiverns es podran registrar nevades de gran intensitat, precisament per l’augment de les capes humides a la baixa atmosfera”. I afirma contundent que no veu massa clar que la cota de neu vagi pujant cada cop més, si bé insisteix en la gran diferència d’un any a un altre. Es produiran tempestes entre finals de primavera i principis de la tardor, així com temporals de pluja de tipus torrencial. I afirma que “el cabal dels rius del Pallars, Andorra, Cerdanya i Berguedà seran més irregulars”.
L’aire càlid serà l’altre gran protagonista, segons l’Alfred Rodríguez Picó: “les temperatures superaran els 25°C per damunt de cotes de 2.500 metres, provocant una progressiva alteració de l’ecosistema, amb variacions en el comportament de les espècies animals i vegetals. Ens arribarà aire saharià, comportant polsim en suspensió i precipitacions de fang. Crescudes sobtades de rius i rieres per l’augment de la temperatura en èpoques de desglaç”.
La velocitat mitjana del vent és i seguirà sent un altre impacte al Pirineu, segons l’Alfred. “Sempre basant-nos en els estudis més seriosos sobre canvi climàtic a la Mediterrània occidental, a Catalunya i al Pirineu central i occidental en concret s’intensificaran les situacions meteorològiques que van acompanyades de vent fort, ja siguin situacions del sud, nord-oest o nord, les més freqüents”.
Preveure temporals
Tenir la vareta màgica per veure a venir temporals imprevistos, sobretot donades les circumstàncies imprevisibles del canvi climàtic, sembla art de màgia… però no ho és per a l’Alfred Rodríguez Picó. És un valor molt preuat per preveure actuacions com ara treballs de camp i instal·lacions i, alhora, per dimensionar bé les necessitats d’equips de treball. I aquesta és una realitat aplicable a molts tipus d’empresa, com per exemple companyies d’assegurances.
Les inundacions, les esllavissades, la caiguda d’arbres, els cops de calor que poden reduir el cabal dels rius o poden fer saltar les catenàries són el nou escenari en el que avui es mou la previsió meteorològica. “Cal invertir per adaptar-nos al canvi climàtic”, insisteix Rodríguez Picó. “Podem assegurar que la freqüència i la intensitat dels fenòmens extrems augmentaran. I els extrems cada vegada són més límit: els països mediterranis són molt sensibles perquè tenim a prop un mar petit que s’escalfa molt més que els oceans, i això fa que aporti més energia a les borrasques i a les tempestes. La pertorbació del temporal Glòria de gener de 2020 hauria generat menys pluja, menys vent i onades menys altes si la Mediterrània no s’hagués escalfat tant. Però el mar va aportar energia suplementària i la conseqüència va ser rècord d’onades, de vent i de pluges en un mes de gener”.
Si se li pregunta què cal fer, respon que cal actuar sobretot amb la restriccions d’emissions per protegir l’entorn. I canviar els hàbits individuals. Una necessitat, l’ús del transport públic, si bé admet que ha de millorar molt en freqüència i servei.
Una passió de tota la vida
Als 9 anys, aquest home del temps afable ja disposava del seu primer observatori de la meteorologia, que va demanar als Reis d’Orient. “Un pluviòmetre, un anemòmetre…”, recorda, mentre explica que els seus herois eren Eugenio Martínez Rubio i Mariano Medina, els homes del temps de la televisió estatal. La precocitat és habitual en el seu recorregut i el fet de començar a treballar de molt jove va anar ajornant la carrera de Geografia. “Volia ser climatòleg, però vaig començar a treballar a Ràdio Barcelona, a El Correo Catalán, a La Vanguardia i a El Noticiero Universal. Per això, quan vaig poder, em vaig prendre un any sabàtic i em vaig tancar a una biblioteca a estudiar”. I adverteix amb un to divertit que se n’anirà a una biblioteca quan es jubili, perquè li encanten.
La claredat de la seva exposició i el seu llenguatge planer i entenedor han ajudat a popularitzar i democratitzar la meteorologia a Catalunya, sobretot des de la seva arribada a TV3 a principis de l’any 1984 juntament amb l’Antoni Castejón. “No dir-ho seria falsa modèstia”, reconeix, “vam ser els primers en posar fotos del satèl·lit a l’informatiu, mostrar imatges enviades pels espectadors i val a dir que TV3 ens va donar tot un espai de 4 o 5 minuts i vam poder entrar a les cases divulgant i popularitzar la meteorologia”.
Quan plou, el primer que fa l’Alfred Rodríguez Picó és sortir al carrer, per apropar-se a un parc que hi ha a tocar de casa seva i passejar-s’hi. És una zona relativament tranquil·la i, un cop dins del parc, hi ha prou silenci i tranquil·litat com per sentir els ocells. Viu en un pis petit, segons assegura, però molt alt i això li permet disposar d’un domini visual necessari per observar l’evolució dels núvols i copsar des d’on bufa el vent. Al barri on està situat, força al nord de la ciutat de Barcelona, segurament hi ha menys concentració d’humitat i, per tant, de pol·lució. I això vol dir millor visió per a algú apassionat per observar el temps. Una passió convertida en un mode de vida.
Si no et vols perdre les últimes notícies…
