Les noves oportunitats del mercat del treball com a conseqüència de la transició a un model econòmic basat en generar i consumir energia 100% renovable ja són una realitat. Les més directes i evidents estan relacionades, d’una banda, amb el càlcul i planificació d’infraestructures i, de l’altra, amb la seva instal·lació. Als fòrums especialitzats sovint es comparteixen xifres sobre l’impacte que suposarà el mercat renovable en l’ocupació. Ara bé, el més complex és determinar en base a què es calcula el número de noves posicions que es generaran i quina distribució territorial o sectorial tindran.

A Espanya, el Plan Integral de Energía y Clima 2021-2030 (PNIEC) apunta a la creació d’entre 250.000 i 364.000 llocs de treball fins al 2030, augmentar un 1,8% el PIB aquest mateix any, reduir la importació de combustibles fòssils en 75.000 M € acumulats entre 2021 i 2030, així com reduir un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle a tot l’Estat respecte al 1990. Aquest càlcul el dona l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), l’òrgan executiu pel que fa a transició energètica a 100% renovables del Ministeri per a la transició ecològica que lidera Teresa Ribera.

A Catalunya el govern de la Generalitat està fent una diagnosi sobre quina potència cal instal·lar des d’ara i fins al 2050 per a una autèntica transició energètica a 100% renovables, que ha de permetre fer una estimació del seu impacte sobre l’ocupació. Se n’ocupa l’Institut Català de l’Energia que depèn de la conselleria d’Economia i empresa.

La construcció, la indústria, els serveis vinculats a instal·lar renovables, la mobilitat, el tractament de residus i la recerca i la innovació són els sectors que es beneficiaran de la transició, segons l’IDAE. I això s’associa a la rehabilitació que requeriran els edificis (eficiència, aïllament i adequació), la producció d’infraestructura tecnològica, la instal·lació d’infraestructures d’energia renovable, les noves formes de desplaçament de les persones, la gestió de residus i a les necessitats d’innovació, recerca i desenvolupament.

Enginyeria i Formació Professional

El que segur que caldrà són professionals amb capacitat d’assessorar, de dimensionar i de donar solució a les necessitats elèctriques, tèrmiques i de mobilitat que suposa la transició energètica a renovables” per a tot tipus d’activitat, en paraules de l’enginyer industrial Ramon Sans Rovira. Aquest veterà professional, expert i apassionat en transició energètica és l’autor d’un model de càlcul sobre la inversió, la superfície necessària, l’estalvi, l’amortització i les necessitats d’una transició a energies 100% renovables per a Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Alemanya i Gran Bretanya, entre d’altres països europeus. Per a Ramon Sans, el perfil necessari inicialment són “professionals de l’enginyeria o titulats en Formació Professional” que es vulguin formar en el que suposa impulsar i assessorar la transició energètica. I afirma que aquesta especialització “no necessàriament ha de ser un màster, però millor que es vehiculi des de la universitat i les escoles de formació professional”.

Els arguments que defensa Ramon Sans Rovira es fonamenten en hores de càlculs i d’afinar un treball exhaustiu iniciat fa almenys una dècada. Si bé coneix a fons la proposta de la Universitat de Stanford i d’altres similars, ha arribat a la conclusió que la transició energètica generarà la majoria de llocs de treball en funció de la potència i dels usos finals de cada territori. Per això, la seva estimació és que es necessitaran “de l’ordre d’1,5 llocs de treball per megawatt (MW) nominal de potència instal·lada”. El seu model de càlcul contempla que l’any 2040 (no l’any 2050, com dona la Universitat de Stanford i la majoria d’estudis) per a Catalunya es generaran de l’ordre de 88.800 nous llocs de treball vinculats amb la transició energètica i a l’Estat espanyol, de l’ordre de 637.600 nous llocs (inclou la xifra de Catalunya).

Aquesta estimació de càlcul s’ha fet a partir de les necessitats de potència instal·lada, l’emmagatzematge necessari en dies amb poc sol i sense vent, els nous requeriments de la mobilitat elèctrica, la inversió i el territori disponible, entre d’altres.

El càlcul de la potència instal·lada que ha fet Ramon Sans per fer la transició energètica a 100% renovables l’any 2040 és de l’ordre de 59 GW per a Catalunya i de l’ordre de 425 GW per a l’Estat espanyol.

NOTA: El model de Ramon Sans aplica per la potència el valor nominal o potència mitjana que pot proporcionar la instal·lació en un lloc concret. Per tant, els nominals no són valors pic –els calculats en moments del dia d’optimització absoluta–, sinó els valors de potencia mitjana generada.

Càlculs de Ramon Sans Rovira per a Catalunya i Espanya el 2040
Distribuir aquestes xifres d’ocupació per sectors és difícil, perquè hi ha zones de marcat caràcter industrial, àrees amb possibilitats d’instal·lar-hi molins de vent, territoris on hi ha i haurà indústries que produeixen equips i components per a les renovables, bateries i d’altres. Per tant, la pròpia realitat condicionarà el desenvolupament econòmic en els àmbits comarcals.

Una part del treball de Ramon Sans Rovira es mostra al web Transició energètica al segle XXI (on mostra informes per a tots els municipis i comarques de Catalunya), i donat que el seu estudi està en constant evolució, en aquest web encara no hi ha dades d’ocupació.

Com es veu des dels EEUU

La Universitat de Stanford (Califòrnia, Estats Units) ha explotat les dades i ha fet públic un ambiciós estudi, The Solutions Project, que mostra per als 50 Estats dels EEUU i per a 139 països del món quina és la combinació de fonts energètiques necessàries, l’ocupació generada, l’estalvi econòmic, la prevenció en salut per a les persones i el territori necessari per a una transició a energies 100% renovables l’any 2050. En el cas de l’Estat espanyol, l’estudi preveu la creació de 164.092 llocs de treball vinculats a la instal·lació i 155.000 llocs vinculats a la construcció per posar en marxa la transició amb energia solar, eòlica i hidràulica amb usos elèctrics, de mobilitat, tèrmics i industrials.

Aquestes xifres, però, tenen una lectura ideològica al darrere, perquè es basen en la creença que països com Espanya no seran productors de tecnologia vinculada a la transició energètica, com ara plaques fotovoltaiques. I, en canvi, d’altres tradicionalment industrials com Alemanya concentraran la producció de la tecnologia necessària. Això explica les baixes xifres d’ocupació vinculada a la transició a energies 100% renovables previstes per a Espanya a l’estudi de la Universitat de Stanford.

Sigui com sigui, la transició a energies 100% renovables sacsejarà el mercat del treball, igual com ho farà amb els hàbits i formes de viure que ara coneixem.

Estimació de la Universitat de Stanford per a Espanya el 2050 (gràfic de The Solutions Project) Espanya 2050 - The Solutions Project Spain - Stanford University  

Si no et vols perdre les últimes notícies…