Joel Pla és actor i director de teatre, i es defineix com a apassionat per les arts escèniques. Fa menys d’un any va obrir la sala l’Única, un projecte que respon a la necessitat d’un espai escènic i musical a la Seu d’Urgell, es converteix així en l’únic teatre equipat de la ciutat. Aquest novembre, estrena la funció accessible “La Festa”, una obra que incorpora adaptacions per facilitar-ne l’accés a persones amb discapacitats visuals, de mobilitat i auditives, un projecte pioner a la Seu d’Urgell. Els beneficis de l’espectacle es destinaran íntegrament a l’entitat AUTEA, associació del trastorn de l’espectre de l’autisme.

 

Primer de tot, parla’ns una mica de l’escola,  i de l’Única. Què us va motivar a iniciar aquest projecte i quins són els objectius a llarg termini per a la sala?

L’escola de Teatre va començar amb ganes de poder oferir formació i una oportunitat de desenvolupament de persones i col·lectius a través de les Arts Escèniques, que era una mancança que hi havia aquí a la Seu, i des de l’any 2017, que vam començar, doncs vam passar de 13 persones el primer any a les 130 aproximadament que cada setmana fan classes en l’actualitat.  

D’altra banda, a mesura que vam anar fent sessions i  espectacles, i animacions i tal, vam veure que cada vegada més la mancança d’un espai per a les arts escèniques es feia evident. No tenim cap espai equipat a la Seu per poder representar espectacles ( bé, no teníem) perquè ens trobàvem que els nostres espectacles i tot el què creàvem, doncs, havia de fer-se al carrer. No teníem l’oportunitat de llogar el material tècnic… Així que, l’any passat, vam decidir que per poder estrenar els nostres espectacles en condicions compraríem material tècnic i faríem de la sala on nosaltres assagem i fem les sessions de teatre una sala on també s’hi pogués exhibir qualsevol art escènica: des de música, dansa, o també el mateix teatre… I aquí és on va néixer l’Única, que és una sala petita, de 40 persones d’aforament màxim, amb un espai escènic de 5 x 6 metres, i equipada tècnicament, que això és la gran diferència amb la resta de sales on també s’hi poden representar espectacles a la Seu i et diria fins i tot al Pirineu.

Ens podries fer una breu introducció de què tracta l’obra “La Festa” i què la fa especial?

La Festa és un text escrit per la Daniela Feixas  que es va estrenar fa un parell de temporades al Teatre Nacional de Catalunya, i és molt interessant perquè el text no és una ficció, o sí que és una ficció però està basat en fets reals, ja que la Daniela va escriure aquest text després de fer entrevistes a diversos joves sobre temàtiques de relacions sexo-afectives, pornografia, i relacions en general… i es va trobar amb què la joventut actual viu la violència en les seves relacions com una forma normal de relacionar-se entre ells, no, i com el porno afecta a les seves relacions.   Llavors és molt interessant perquè, la Danae Playan, que és una de les joves que va estudiar aquí a l’Escola i que ara en l’actualitat està a Manresa cursant estudis superiors d’Art Dramàtic, va llegir aquest text, li va encantar, i va decidir posar-lo en escena…. Aleshores, és un text totalment creat, posat en escena i interpretat per joves.  La persona més gran té 19 anys, la més petita acaba de fer-ne 16, amb la qual cosa és un text que parla sobre una problemàtica juvenil, dirigida i interpretada per joves, i, a més a més, amb ganes que els joves també la puguin veure… I al final els personatges tenen la mateixa edat que les actrius. 

“La Festa” sembla ser una obra amb molta profunditat emocional. Què us ha inspirat a portar a la sala l’Única aquesta peça? Quin missatge voleu transmetre al públic?

La Festa, quan vam decidir fer aquest text, i la Danae el va tirar endavant, crec que s’adiu molt a la filosofia que nosaltres tenim a l’Única en la programació. 

Bàsicament volem portar històries que ens moguin d’alguna manera, que ens interpel·lin com a ciutadans crítics i que fomentin la participació activa i democràtica en la nostra comunitat, i, llavors, creiem que aquest text, aquesta temàtica, ens permetia parlar d’un tema sovint tabú, però que s’està veient cada vegada més i, per exemple, el documental Generació Porno n’és un exemple, entre molts d’altres… O ara, veient també les darreres dades d’un estudi fet sobre pornografia i joves en què es diu que l’edat habitual de trobar-se amb contingut pornogràfic, és als 8 anys, que el 90 % dels joves menors d’edat  entre els 8 i els 18 anys consumeixen o han consumit porno i que el 9 0% dels pares creuen que el seu fill no consumeix porno, amb la qual cosa tenim aquí un conflicte latent, que volem posar sobre l’escena per poder-nos fer reflexionar… I és una mica la idea i la metodologia que volem fer servir a l’Única. 

Aquest serà el primer espectacle accessible a la Seu d’Urgell. Com ha estat el procés d’adaptar l’obra per fer-la accessible? Creus que l’obra pot tenir un impacte especial per ser una de les primeres accessibles a la Seu d’Urgell i al Pirineu?

Aquest espectacle serà el primer accessible per a persones amb discapacitat auditiva i visual de la Seu, i no només de la Seu sinó segurament de tot el Pirineu. 

Ja quan vam crear l’Única vam tenir molt clar que havia de ser un espai el més accessible possible, per a tot tipus de persones. Treballem amb persones en risc d’exclusió social i de col·lectius vulnerables i tenim molt clares les seves necessitats, i crèiem que havíem de fer un esforç econòmic per poder adquirir el material, per poder acompanyar a aquestes persones i que poguessin gaudir del seu dret universal a la cultura. Llavors el procés ha estat complex, i estrenem aquesta versió de la sala ara el proper 29 de novembre. 

Bàsicament vam comprar uns auriculars monoaurals, vam també obtenir l’accés a un software de creació de contingut per a persones amb discapacitat, vam fer una formació diverses persones en aquest àmbit, sobre audiodescripció i sobretitulat, vam comprar una pantalla que ens permet posar subtítols a l’obra, i això, és un procés de fer-ho cada vegada més accessible. 

A més a més, també hem parlat amb AUTEA i amb persones amb discapacitat visual que estan preparant  el fulletó de l’espectacle en Braille, també podem adaptar les llums i la música  a persones amb hipersensibilitat, com poden ser persones amb autisme… És un procés que n’estem aprenent, tant nosaltres des de dins com des de fora. 

El passi aquest del dia 29 serà una prova més en aquest aprenentatge cap a un món més accessible.

 

PEUSA ha donat suport a aquest projecte per promoure un teatre inclusiu i accessible. Com valores aquesta col·laboració? Quin paper creus que tenen les empreses locals en l’impuls de projectes culturals com aquest?


Gràcies a PEUSA vam poder programar aquest espectacle. 

Quan ens van venir a veure les persones de l’Alternativa, que volien programar alguna obra de teatre en relació al 3 de desembre amb motiu del Dia mundial de les persones amb discapacitat, vam tenir molt clar que teníem això entre mans, que era un espectacle que faríem durant la setmana anterior, per a instituts, amb  motiu del 25 N, i vèiem molt oportú barrejar aquestes dues dates, per la temàtica de l’espectacle i també pel format que volíem oferir. 

El que també tenim molt clar és que, malgrat totes les actrius i personal involucrat són amateurs, (algunes d’elles estan en procés de professionalització), volíem paga’ls-hi aquests “bolo” extra. En aquest sentit, PEUSA ha pogut finançar el sou de les actrius que representen aquest espectacle.  Crec que, d’això va una mica fer comunitat: una persona té una idea, nosaltres tenim la capacitat d’organitzar-la, altres tenen la capacitat de posar-hi els diners…  I d’aquesta manera es fa comunitat, es fa xarxa, i es crea un mon més just, més equitatiu i més inclusiu amb tothom.

Per acabar, on poden trobar més informació els interessats a veure l’obra i com poden adquirir les entrades?

Les entrades es poden adquirir de diferents formes: una d’elles és trucant al 637 12 56 89, que és el telèfon de l’Escola.  Des d’allà, per a les persones que no tinguin tanta facilitat per comprar en digital, els hi donem un dia una hora per poder ajudar-los a comprar la seva entrada. Si no,  també podem veure més informació a les xarxes de l’Escola de Teatre, a l’Instagram per exemple, @escoladeteatrelaseu, i també per la pàgina web www.escoladeteatrelaseu.org. 

A la plataforma de venda d’entrades la gent podrà comprar la seva entrada per 5€ (són a preus populars per facilitar l’accés a tothom), i no només això, sinó que també és possible fer un donatiu a AUTEA, que  és una associació que vetlla pel benestar i els drets de les persones amb autisme. 

Absolutament tota la recaptació serà donada a AUTEA. La recaptació, no els beneficis, això és molt important, perquè gràcies a l’ajut de PEUSA, que ens permet pagar les despeses derivades d’aquesta programació, podem donar absolutament tot el que es recapti, no només amb les entrades sinó també amb els donatius que es puguin fer a través de la plataforma a aquesta associació. 

 

Gràcies, Joel, per la teva dedicació i per portar projectes tan significatius a la nostra comunitat.

Si no et vols perdre les últimes notícies…